Musicoteràpia | Epm | Mètode Suzuki | Persones Grans | Autisme | Tercera Edat

	Des de la meitat del segle XX, el reconeixement de la MUSICOTERÀPIA com a disciplina universitària, i els resultats en els avenços obtinguts en la seva aplicació en persones grans, discapacitats i amb risc d’exclusió social, han donat crèdit aquesta disciplina. Pels seus efectes i millores en salut mental, rehabilitació motriu i com estímul emocional, la música es converteix en un bon instrument terapèutic (Thaut, 2000; Tomaino, 2002). Des d’ utilitzem aquesta disciplina en benefici i millora de la qualitat de vida i per l’assoliment del màxim d’ igualtat entre les persones.

	A l’ inici de la dècada de 1930 el Dr. Shinichi Suzuki, buscant una forma adequada d’ ensenyar a nens petits a tocar el violí, va observar que si tots els nens podien aprendre amb exactitud la seva pròpia llengua materna, de la mateixa manera podien desenvolupar una habilitat musical. Aplicat a l’ensenyament de qualsevol instrument musical, és un mètode que permet a nens/es entrar en contacte amb models musicals diferents, i a través d’una experiència emocional satisfactòria, estimular la seva sensibilitat i desenvolupar les seves qualitats humanes.

desenvolupa en els seus projectes 3 punts fonamentals :

Estudis en neurologia i neurociència demostren com la música és un estimulador de les diferents funcions cerebrals actuant sobre les àrees de desenvolupament cognitiu, emocional i sensorial (Sacks, 1991).

La Musicoteràpia utilitza la música com a mitjà terapèutic pels seus efectes i reaccions en el cervell que la converteixen en un bon instrument per l’estimulació i rehabilitació (Zatorre, 2005).

El Mètode Suzuki no és solament un mètode d’educació sinó també una FILOSOFIA basada en el respecte en el nen como a persona i en el concepte que l’habilitat musical és resultat del desenvolupament de les seves pròpies capacitats.

INSTITUCIONS I CENTRES COL·LABORADORS