|
Des de la meitat del segle XX, el reconeixement de la MUSICOTERÀPIA com a disciplina universitària, i els resultats en els avenços obtinguts en la seva aplicació en persones grans, discapacitats i amb risc d’exclusió social, han donat crèdit aquesta disciplina.
Pels seus efectes i millores en salut mental, rehabilitació motriu i com estímul emocional, la música es converteix en un bon instrument terapèutic (Thaut, 2000; Tomaino, 2002).
Des d’ utilitzem aquesta disciplina en benefici i millora de la qualitat de vida i per l’assoliment del màxim d’ igualtat entre les persones. |
|
|
|
|
|
|
|
A l’ inici de la dècada de 1930 el Dr. Shinichi Suzuki, buscant una forma adequada d’ ensenyar a nens petits a tocar el violí, va observar que si tots els nens podien aprendre amb exactitud la seva pròpia llengua materna, de la mateixa manera podien desenvolupar una habilitat musical.
Aplicat a l’ensenyament de qualsevol instrument musical, és un mètode que permet a nens/es entrar en contacte amb models musicals diferents, i a través d’una experiència emocional satisfactòria, estimular la seva sensibilitat i desenvolupar les seves qualitats humanes.
|
|
|
|
|
|
|